Tres cuentos mas

TUCA LA CUCA DE LLUM

Una cuca caminaba sola triste, perduda i es va trovar una fada :... hola com et dius?? el va preguntar la fada me llamo Tuca i soc una cuca de llum. pero aquest mati me distret seguint un mosquit molta estona i ja no se com tornar amb el meu grup.

La fada veient-la tristona i cansada el va dir... mira ara ja es gairebe de nit has d'anar cap aquell turó que dona al llac i et quedes una estona esperant, la lluna no trigara molt a sortir i cuan la vegis al cel fent forma de bressol, veuras moltas estrelletas voltejant al seu costat i et donaras que els teus problemas no son tan greus.

Tuca va caminar fins el turó i sobre d'un trebol va esperar que sortis la lluna... Tuca es va quedar meravellada miles i miles de cucas de llum voltejaven al costat d'ella dien...



Es la tucaa em trobat la tucaaaa... Tuca ja no es va sentir mai mes trista... per que es va adonar que la seva familia l'estimava molt i tambe l'havient estat buscant per a tota reu i conte contat aquest conte s'ha acavat hi recordeu que mai, mai us separeu dels papas perquè us estimen molt i no volen que us perdeu

EN PEP I LA PAPALLONA ILONA

Un dia en pep caminava tot sol per al pati del darrere de casa dels seus avis i estaba molt trist perque a l’escola uns nanos mes grans s’havian ficat amb ell dient-li que no podía jugar a la pilota perque era massa petit i al costar d’una pedra veu una pilota i es va a possar a fer equilibris i tocs de pilota s’el veía molt feliç i ell es sentía com un dels grans, de sobte era com si estigues a un mundial tot el mon el cridava per el seu nom hi había molta espectacio u molts aplaudiments …. i ara el Pep!!! I el feia malavarismes amb la pilota deixant muda la gent oohhhhhhh ahhhhhhhhhhh la gent aplaudía i… mentres tot allo succedia en el cap del pep a la seva carona es dibuixava un sonriura molt feliç. Pero de sobte una veueta molt fina i delicada el va distreura….

Tralaaaaaa laaaaaa laaaaaaaaa … En pep tot sentir-la ja no hi era en el seu somni si no que buscava d'on sortia aquesta veueta… i es va fitxar que a sobra d’una margarida de color blanc hi había una papallona cantant… En Pep es va seure al terre devant de ella mentres la papallona cantava… tra lalaaaaaaaa la laa tra laaaaaaaa cuand acaba en pep va trencar en aplaudiments i la papallona el va mirar… i el va dir… amb veueta mol fina Gracies!!! T’agradat?? Em pep no solsament sorpres de sentirla si no de sentir una papallona que el parlava amb ell va moure el cap afirmativament i la papallona va fer uns petits vols voletejant per saludarlo. I va dir…

Vui ser cantant i tinc nom artistic… mira mira… Ilona la Papallona … pero la cigala em diu que em deixi de tonterías tu que hi penses??. I en Pep la va responde a mi m’agradat molt crec que la cigala el que te es por de que siguis mes bona cantant que ella..

A les hores la papallona el respon saps... em sembla que tenim el mateix problema perque t'he vist amb la pilota i ets molt bo nano t'hauries de dedicar aquest nanos grans no saven el que es diuen el que hauries de fer, es posarte a prop dells i que et veigesin fer tocs de pilota i ja veuries si et volen que per jugar a fotball no nomes s'ha de possar la força .. si no que s'ha de tenir seny, equibilri i control de pilota.

En pep sonrient va respondre:... donç tens rao ves davant de tothom i canta si es allo que et fa feliç tots dos es van a possar a riure i conte contat a quest conte s'ha acavat

I es que tot allo que hi serem depend del cor que hi possem a fer realitat als nostres somnis....

LA FADA MARAGDA I LA MARIETA PEPETA

Maragda revoloteava buscant dents de lleó dels que bufem per demanar desitjos per deixar-los per la ciutat ja que la gent és més gris i ombrívola a les ciutats i així quan la gent veu una dent de lleó dels agafa i deixa anar bufant-los un desig. I Maragda una fada amb molta iniciativa personal la feia sentir-se molt orgullosa del seu treball en això que de sobte una marieta s'estavella contra el seu nas.

Hola Marieta Pepeta que fas al meu nasset? Doncs no sé ben bé si he però em van dir en el camp de roselles de darrere del blat que tu fas que es compleixin els desitjos ... Maragda la miro ... i li va respondre que desitjo necessites???

Doncs jo puc volar però tinc una amiga que no pot. I m'agradaria que pogués veure el que jo veig. I qui és la teva amiga?? Va respondre la fada Maragda i la Marieta Pepeta va dir ... la meva amiga és l'eruga Luya. Maragda la fada va somriure en veure de quin tipus d'eruga es tractava ... i li va dir un dia no molt llunyà podràs volar ... i l'eruga Luya li va donar les gràcies somrient de banda a banda la Marieta Pepeta li va dir veus! Si ja t'ho deia jo ... i agitant el dit amb gràcia màgica la fada Maragda va posar a l'eruga Luya sobre una dent de lleó ia la Marieta Pepeta també va deixar anar la dent de lleó donant amb una bufada màgica i surar en l'aire en direcció a un camp de campanetes roses prop del riu, l'eruga va ser molt feliç veient com podia volar fins i tot sense tenir ales. Pepeta la Marieta estava que no cabia en ella de felicitat. I Juntes van passar un dia molt bonic. Amb el temps l'eruga Luya va esdevenir la papallona Luya d'uns bonics colors i tot i que ara vola amb les ales mai podrà oblidar com la seva amiga la Marieta Pepeta la va fer viure un dia meravellós en el que va poder sense ales volar. I com la dent en bufat aquest conte s'ha acabat.

I és que de vegades no fem coses perquè ens fa vergonya però els amics poden ajudar-nos.