martes, 5 de junio de 2007

POEMARI


REALITATS



Les realitats que sento quan estic amb tu,

donç es molt facil i dificil d’explicar

Són aquestes petites coses

Que fan que et brillin els ulls

quan et mires en els meus,

aquest somriure piqués

de complicitat amb mi.

El que sento quan m'abraces


Aquesta calor interna que fa

que no em vulgui separar de tu ,

quan em beses,

quan lentament m'acaricies,

quan rapidament

em devores i em degustes,

fent desitjar que formis part

de la meva pell,

m'agrada sentir la tendresa de la teva

i fondre’m al foc del teu cos,

m'agrada sentir-me teva

donar-te els meus moviments tremolosos

als teus llavis.


Desitxo extreure la teva esencia

amb la meva boca

i saboreiar de la teva ànima

fins el ultim alè.


Cubrinte de milions de petonets

i que poc a poc

nomès amb l’aleteix dels meus llavis

tornarte totalment boig.


M’agrada mirar-me als teus ulls

i descubrir que la meva pèll

sent que es teva cuand la toques.


Que el meus dits facin caricies

al teu cabell

tenint el teu cap al meu pit.

M’agrada que besis el meu coll

murmurar-te a cap d’orella

que t’estimo


M’agrada sentirme electrificada

entre els teus braços

i que quand llegeixis tot aixo

dibuixas un bonic sonriure imaginan-te

com una xarxa electrica

i que sencillament ets feliç

rient les meves gràcies


Per tot aixo i molt mes

t’estimo y punt

***



SOMNIS





Arriban a la bora del meu llit

el sol i la lluna

brillants com flames

el dia i la nit

com un eco em repeteix

sonmia i sigues feliç

pero qui sap

si n-hi ha

el tresor pot ser sigues

entre els meus petits

i escribans dits


***

poemes distraits en el temps

No hay comentarios:

QUE TE PARECE ESTE BLOG